Una hormona...capaç de ser la resultant de que els alumnes es quedin en blanc davant d'un exàment?
L'hormona denominada corticosterona, que s'agrega en moments d'ansietat, és la responsable de la sobtada pèrdua de memòria. Aquesta hormona bloqueja la recuperació d'informació fins a una hora després de cedir la situació de tensió. Això explicaria, per exemple, que alguns estudiants es quedin en blanc en els exàmens. A l'asserenar-se, el cervell recupera les dades.
Les emocions poden afectar en la potenciació de la memòria de la hormona?
El trobament podria proporcionar idees sobre teràpies que podrien algun dia potenciar la memòria humana que comença a fallar, afirmaren els investigadors. Afegiren també que podria tenir implicacions per els asmàtics i altres que prenen una forma sintètica de la hormona glucocorticoide.
El paper dels glucocorticoides en la memòria ha set conegut per cert temps, senyalar Benno Roozendaal, investigador de neurobiologia de la Universitat de California en Irvine.
La recent investigació suggereix que la emoció és clau en l’efecte de la potenciació de la memòria de la hormona.
Per suposat, emoció es defineix de forma diferent en rates i humans, va assegurar Roozendaal. L’únic que les rates necessiten per l’activació emocional és que se’ls col•loqui en un nou ambient, una caixa de fusta és una caixa bastant avorrida, va dir. Però no estan acostumades a aquest tipus de caixa i tenen un olor desconegut, així que les activa.
Totes les rates del estudi van rebre injeccions d’una hormona glucocorticoide anomenada corticosterona. Llavors se les va avaluar per veure si podien recordar i reconèixer dos objectes 24 hores després.
El resultat fou que les rates col•locades en l’ambient activador recordaren els objectes, però les rates a les que no es van moure de les seves antigues gàbies no ho varen fer.
Uns altres experiments dissenyats per explorar la base química de la memòria es basaven en el coneixement de que una hormona anomenada norepinefrina participa en la activació emocional. Quan es va injectar norepinefrina a les rates, la seva memòria semblava millorar quant també rebien corticosterona. Però quan se les va injectar propanolol, una substància química que bloqueja l’activitat de la norepinegrina, els científics no observaren un augment de memòria.
Llavors, què significa això per els humans?
Es recepten glucocorticoides amb bastant freqüència als asmàtics i persones amb altres problemes, així que és important saber en quines condicions podrien afectar a la memòria va afirmar Roozendaal. Aquest estudi demostra que només tenen un efecte en determinats moments.
Potser tot medicament per la memòria requereixi d’aquesta activació, així que potser els medicaments funcionin en els animals perquè usen l’activació. Si s’administra en els humans, potser no funcionen si s’usa informació avorrida. Així que tindríem que administrar el medicament amb quelcom capaç d’activar.
Fins ara, la investigació ha produït algunes regles molt generals sobre com l’activació afecta a la memòria, però es necessita molt més, va apuntar Roozendaal. També va afegir que estan tractant de veure com interactuen les diferents regions del cervell.
No tenia ni idea de que la causant de les pèrdues de memòria puntuals era una hormona!
ResponderEliminarM'encanten tots els temes que tenen a veure amb la memòria!
Raquel!
ResponderEliminarJo tampoc n'havia sentit parlar mai!
Si es pogués descobrir tot el que amaga el mecanisme de la memòria.......!
Molt bon post!
Un post molt estimulant, Raquel!
ResponderEliminarMolt bona aportació!