29 de septiembre de 2009

Fòbia social

Segons el psicòleg Daniel Dreifuss, les fòbies són el resultat de la convinació de tres elemnts: els vincles parentals, determinats successos negatius viscuts i el tipus de sensibilitat amb la que em nascut (factor hereditari). D'aquí neixen les fòbies, transtorns psicosomàtics i de pànic.


Segons dades del Instituto Nacional de Salud Mental Honorio Delgado-Hideyo Noguchu, en el 2002 el 7 % dels adolescents peruans presentaven fòbia social. Aquests joves d'avui tenen entre 20 i 24 anys. Horacio Vargas, psiquiatre d'aquest institut, afirma que la fòbia social es presenta quan la persona s'exposa davant al grup. "Hi ha una gran ansietat, tartamudeig, dolors i palpitacions. La persona no pot sortir a parlar, s'aïlla i prefereix no anar enlloc", explica.


La fòbia social és la timidesa portada fins l'extrem. Qui la pateixen neixen amb una predisposició, però el factor descencadenant pot haber sigut algun episodi en que van patir molta vergonya.
Segons els metges del institut, el 8% dels majors d'edat han patit alguna vegada fòbia social. El 4.5% ha tingut agorafòbia i el 3.7% ha tingut trastorn de pànic. El psicòleg Dreifuss explica que aquestes persones tenen por a que la gent vegi en elles el que elles mateixes no volen veure. Per això molts joves terminen, per exemple, s'embardissen en l'Internet, un medi que els permet interactuar, i on no tenen que preocuparse del que la resta els pugui dir.


Per acabar amb les fòbies socials es requereix d'una teràpia especial, ja que per els pacients trepitjar el carrer significa afogar-se. Tot i que no tots desarrollem fòbies, la velocitat del món ens transmet angustia, buit i soletat.


La adicció al Mp3 dels més joves pot provocar fòbies socials, ansietat o pànic a sortir de casa. El paper de la família i dels pares per evitar-ho és fonamental. A més a més, l'ús d'aquests dispositius durant més de dos hores diàries pot causar deficiències auditives.


Psicòlegs de la Universidad Católica de Valencia San Vicente Mártir (UCV) van advertir de l'aparició de fòbies socials en nens i adolescents per l'augment d'adicció als reproductors musicals o Mp3. El professors de la UCV Javier Abril, de la clínica universitària de la UCV, va precisar que entre les conseqüències que generen l'ús excesiu del Mp3 figura "l'aïllament del menor en la família i en la societat, la ansietat i la aparició de pors, entre ells, el pànic a sortir de casa, relacionar-se amb gent, a comunicar-se o inclús a parlar en públic".


En la majoria dels casos, els adictes al Mp3 "solen presentar una baixa autoestima", segons el psicòleg que asegura que "els usuaris troben en els reproductors una via de fugida dels seus problemes". Entre els indicador que "poden avisar d'una adicció al Mp3 figura un ús irresponsable de més de dos hores al dia, el fet que els nens evitin menjar i comunicar-se a casa, que s'aïllin en les seves habitacions o que obtinguin mals resultats a l'escola".


A més a més, la "utlització prolongada d'aquests aparells pot causar danys auditius que es transformen també en conductes d'irritabilitat", va afegir. En aquest sentit per l'Abril, "el problema de les noves tecnologies radica només en el mal ús que fem d'aquestes!, per això considera "fonamental el paper educatiu dels pares i família" a qui anima a "estar atents en el comportament dels seus fills i fomentar en ells el diàleg i aprenentatge de valors, entre ells, el de compartir".


Igualment, els pares poden aprofitar els Mp3 per fomentar l'educació musical en els seus fills però "mai com substitut de la seva presència davant de la falta de temps per l'excès de treball i responsabilitats". En l'actualitat, un 85% de nens entre 12 i 15 anys utilitzen mòbils i Mp3, segons l'Abril que ha asegurat que la "societat actual registra cada vegada més un increment de casos per adicció de nens a les noves tecnologies".



Aquí adjuntu una pàgina web d'una noia que es diu Gina que admiteix que té pors i inseguretats:

O el d'una altre noia que també té inseguretats davant dels canvis i durant aquests es troba sola i perduda:



1 comentario: