Hormona corticosterona

Una hormona...capaç de ser la resultant de que els alumnes es quedin en blanc davant d'un exàment?

L'hormona denominada corticosterona, que s'agrega en moments d'ansietat, és la responsable de la sobtada pèrdua de memòria. Aquesta hormona bloqueja la recuperació d'informació fins a una hora després de cedir la situació de tensió. Això explicaria, per exemple, que alguns estudiants es quedin en blanc en els exàmens. A l'asserenar-se, el cervell recupera les dades.

Les emocions poden afectar en la potenciació de la memòria de la hormona?

El trobament podria proporcionar idees sobre teràpies que podrien algun dia potenciar la memòria humana que comença a fallar, afirmaren els investigadors. Afegiren també que podria tenir implicacions per els asmàtics i altres que prenen una forma sintètica de la hormona glucocorticoide.

El paper dels glucocorticoides en la memòria ha set conegut per cert temps, senyalar Benno Roozendaal, investigador de neurobiologia de la Universitat de California en Irvine.

La recent investigació suggereix que la emoció és clau en l’efecte de la potenciació de la memòria de la hormona.

Per suposat, emoció es defineix de forma diferent en rates i humans, va assegurar Roozendaal. L’únic que les rates necessiten per l’activació emocional és que se’ls col•loqui en un nou ambient, una caixa de fusta és una caixa bastant avorrida, va dir. Però no estan acostumades a aquest tipus de caixa i tenen un olor desconegut, així que les activa.

Totes les rates del estudi van rebre injeccions d’una hormona glucocorticoide anomenada corticosterona. Llavors se les va avaluar per veure si podien recordar i reconèixer dos objectes 24 hores després.

El resultat fou que les rates col•locades en l’ambient activador recordaren els objectes, però les rates a les que no es van moure de les seves antigues gàbies no ho varen fer.

Uns altres experiments dissenyats per explorar la base química de la memòria es basaven en el coneixement de que una hormona anomenada norepinefrina participa en la activació emocional. Quan es va injectar norepinefrina a les rates, la seva memòria semblava millorar quant també rebien corticosterona. Però quan se les va injectar propanolol, una substància química que bloqueja l’activitat de la norepinegrina, els científics no observaren un augment de memòria.

Llavors, què significa això per els humans?

Es recepten glucocorticoides amb bastant freqüència als asmàtics i persones amb altres problemes, així que és important saber en quines condicions podrien afectar a la memòria va afirmar Roozendaal. Aquest estudi demostra que només tenen un efecte en determinats moments.

Potser tot medicament per la memòria requereixi d’aquesta activació, així que potser els medicaments funcionin en els animals perquè usen l’activació. Si s’administra en els humans, potser no funcionen si s’usa informació avorrida. Així que tindríem que administrar el medicament amb quelcom capaç d’activar.

Fins ara, la investigació ha produït algunes regles molt generals sobre com l’activació afecta a la memòria, però es necessita molt més, va apuntar Roozendaal. També va afegir que estan tractant de veure com interactuen les diferents regions del cervell.

Do o càstig?

Hi ha gent que no pot oblidar, s'han descrit casos de persones capaces de recordar gairebé qualsevol dada o esdeveniment amb només experimentar-lo una vegada. Són casos de memòria prodigiosa que solen suposar una tragèdia per al qual els pateix. Oblidar és necessari perquè la nostra ment evolucioni

El nom científic que se li dóna a aquesta anomalia de la memòria és hipermnèsia, fenomen d’exaltació de la memòria, produït en estat de trance i per persones hipermnèsiques amb facultats de aguditzar el psiquisme, fins recordar amb els més precisos detalls fets i coneixements perduts en la memòria del temps.

Per aquests casos de memòria prodigiosa serà un do o un càstig? Perquè oblidar és necessari perquè la nostra ment evolucioni.

Una persona que pateix aquesta malaltia posseeix una memòria autobiogràfica pràcticament perfecta. No hi ha molts casos documentats, però els pacients amb aquest mal són capaços de recordar tots els detalls de qualsevol dia de la seva vida, inclús els més insignificants com la hora exacta i tots els esdeveniments que van succeir minut a minut.

Un cervell normal només registra, a llarg termini, aquells esdeveniments que resulten importants per l’individu. La memòria a curt termini va sent esborrada constantment, i només uns pocs records són emmagatzemats definitivament en la memòria a llarg termini. La majoria de nosaltres només podem recordar una desena de fets rellevants per cada any de la nostra vida, la resta només apareix si són estimulats per una fotografia o el retrobament amb alguna persona o objecte relacionat.

Únicament s’ha pogut confirmar aquest síndrome en poques persones. Una d’elles és una dona, de la que només es coneixen les seves inicials A.J., i que va començar a recordar els dies de la seva vida amb tot detall a partir dels 12 anys. Al mencionar-li una data qualsevol, ella era capaç de recordar amb exactitud el que feia i quin dia de la setmana era. Segons les seves pròpies paraules, “puc escollir una data qualsevol entre 1974 i avui, i saber quin dia de la setmana era, que estava fent i qualsevol altre informació important que hagi succeït en aquesta data”.

La literatura també coneix casos d’hipermnèsia. El genial Jorge Luis Borges, en el relat “Funes el memoriosos” (Ficciones, 1944), explicà el tema des de la perspectiva d’un home que ho recordava tot, amb una prodigiosa exactitud. Tot i així, Funes no era un home feliç. Per exemple, al veure la seva propia cara en el mirall cada dia, la trobava distinta de la que havia vist el dia anterior, de la qual recordava cada detall, i es desesperava tractant d’entendre com podia tractar-se del mateix rostre. A més a més, recordar un dia complet li portava exactament un altre dia complet de temps.

Un altre cas bastant conegut és el del Brad Williams, un locutor originari de la Crosse, Wisconsin. Brad, a diferència de A.J. ha viscut amb aquest do des de petit. Per ell, recordar-ho tot és normal.

Els científics del Centre de Neurobiologia del Aprenentatge i la Memòria de la Universitat Irvine (Califòrnia) estan estudiant detingudament el seu cervell per comprendre com es produeix aquest esdeveniment estrany.

Hi ha alguns casos d’hipermnèsia temporal, quasi sempre lligat a experiències traumàtiques, en el que els pacients no poden evitar “tornar a viure” el succés amb tots els detalls, incloent aromes, colors, clima o gustos. Els científics creuen que aquest fet es relaciona amb alguna classe de mal funcionament del còrtex superficial del cervell, regió en la que es troba la memòria immediata.

Els investigadors pretenen desxifrar el funcionament de la seva ment per trobar un camí d’ajuda a aquelles persones amb problema de memòria i potser algun dia ajudar als malalts d’Alzheimer.

Els científics actualment prenten crear un diagrama en tres dimensions del cervell de les persones que presenten hipermnèsia, per tractar d’entendre si la seva estructura es diferència en alguna cosa dels cervells comuns. De moment sembla que algunes estructures del còrtex prefrontal, associat amb el pensament complex, però no amb l’aprenentatge o la memòria, són substancialment més llargs en els que pateixen hipermnèsia.

Segons sembla ser aquestes persones no mostren millors resultats en les proves d’intel•ligència que la resta de la gent, i tampoc tenen dèficits en altres àrees.

De totes formes, tampoc poden considerar que William i la resta que pateixen aquest síndrome tinguin un do, sinó al contrari, poden inclús ser un problema, perquè aquestes persones tenen dificultats d’abstracció, són incapaces de generar categories, ja que recorden una a una totes les observacions de la seva vida que entrarien en aquesta categoria.

És a dir, tindrien problemes per comprendre el concepte arbre, alguna cosa que identifica com objecte similar a tots els arbres del món, perquè ells recorden un a un tots els arbres que han vist al llarg de la seva vida, la seva ubicació, les seves branques, el moment, les persones que els acompanyaven... tenen tan individualitzada casa observació que els hi costa establir quins són els detalls accessoris i quins l’essència comú en cada cas.

Això per no dir que també et recordes de tots els esdeveniments dolents que t’han succeït.

Per què els homes no aguanten llargues conversacions amb nosaltres?

Ja tenim una resposta, es va fer una investigació obtenint la següent teoria:

La veu femenina provoca esgotament en el cervell masculí. Segons el professor Michael Hunter, de la Universitat de Sheffield (Gran Bretanya), el to de la veu femenina posseïx sons més complexos que la masculina, per això pren tota l'àrea auditiva del cervell masculí, mentre que la veu de l'home només ocupa l'àrea subtalámica. D'aquí que en moltes ocasions les dones es queixin que els homes no les escolten, ja que el que fan és "desconnectar" per una raó purament fisiològica.

En una parella, generalment, ella és qui es queixa de que l’home no l’escolta i ell de que la dona parla excessivament. Quan s’està davant d’un conflicte la dona tendeix a parlar al respecte, mentre que l’home opta l’actitud de esperar a que es calmi. En definitiva, els homes escullen el silenci, mentre que les dones les paraules.

Un estudi britànic va revelar que els tons femenins utilitzaven tota l’àrea auditiva del cervell, mentre que la veu del home únicament requereix del sector subtalàmic. L’informe es va realitzar a través d’una tecnologia especial per poder captar els moviments de la mateixa manera que poden visualitzar-se en una ressonància magnètica.

“Les dones tenen una veu com sons més complexes”, va assegurar Michael Hunter.

Aquest descobriment pretén demostrar perquè l’home no pot sostenir la atenció en el diàleg amb una dona durant molt de temps. És més, “un esforç en atendre durant molta estona la conversació femenina podria afectar la zona cerebral masculina”.

Comunicació masculina i femenina:

Ambdós sexes solen diferenciar-se a l’hora d’encarar una comunicació. Les dones parlen en forma circular, mentre que els homes són més directes i simples per manifestar els seus sentiments.

La ressonància fou efectuada en una dotzena de voluntaris barons i es va comprovar que la veu masculina i la femenina activen diferents àrees del cervell. El so que percebem, depenent del gènere s’obté i es processa de manera distinta.

L’autor del estudi explica que la dona emet un rang de freqüències de so més complexa que les del home degut a diferències en el tamany i forma de les cordes vocals i la seva laringe.

“En una relació de parella podem veure que l’home no és que no li agradi parlar, sinó que no sap com fer-ho”, comenta el psicòleg de Chile Nicolás Amenábar.

Ara que sembla existir justificació que alleuja les consciències, lo ideal és trobar un punt entremig.

Clive Wearing

El cas d’en Clive Wearing: és un britànic estudiós de la música clàssica, conductor i tecladista que va sofrir un cas greu d’amnèsia retro-anterògrada, una conjunció d’amnèsia retrógada i anterògrada. La més coneguda és l’amnèsia retrògrada, en la qual s’obliden els records passats.

L’amnèsia del britànic fou causada per una encefalitis herpètica, un virus que en el seu cas va atacar varis centres importants del cervell relacionats amb la memòria, tals com l’amígdala i el hipocamp. La primera relacionada amb els aspectes més afectius de la memòria i el segon involucrat en la memòria a llarg termini.

De la seva vida anterior al accident, recorda molt poc. Sap que va tenir fill però no pot retenir els seus noms.

Tot i així, a pesar de la gravetat de la seva malaltia, la seva capacitat musical no ha estat afectada, tot i que no té record de com ni quan va adquirir aquests coneixements.

La vida d’aquest home ja ha sigut objecte de varis estudis científics, dos documentals i recentment la seva esposa ha publicat un llibre anomenat “Forever Today”.

"50 primeras citas"

“50 primeras citas” és una comèdia romàntica on:

Henry Roth (Adam Sandler), un veterinari marí que viu a Hawaii, coneix a Lucy Whitmore (Drew Barrymore), una professora d’art, en una cafeteria durant un matí.

Casualment, comencen una relació però aviat descobreix que Lucy pateix d’amnèsia anterògrada a conseqüència d’un accident sofert un any abans. El resultat és que no té cap record de res que hagi succeït entre el dia del accident i el present, ja que Lucy és incapaç de convertir la memòria a curt termini a llarg termini.

Cada matí es desperta habent perdut tota la memòria del dia anterior. Creu innocentment, que cada dia és 13 d’octubre del 202.

El seu germà i pare actuen com si ho fos, data que correspon a l’aniversari del pare, per evitar que Lucy pateixi i descobreixi l’accident.

A causa de la situació especial de Lucy, Henry s’esforça en aconseguir noves i imaginatives formes de cridar l’atenció a Lucy cada dia, a pesar de que el seu pare i el germà l’adverteixin que no continuï anant a la cafeteria i que no s’aprofiti de la situació.

Tot i així, Henry complint el promès, deixa d’acudir a la cafeteria, però se situa en el camí entre el local i la casa de Lucy.

El pare i el germà ho acaben descobrint ja que Lucy canta” Wouldn’t it be nice” mentre pinta al garatge si s’ha trobat en Henry. Així doncs, gràcies a la determinació que fica Henry i a que Lucy es sent feliç quant el veu, el pare i el germà l’acaben permetent veure a Lucy.

Al dia següent, Henry apareix a casa seva amb un vídeo que explica l’accident i tot el que ha succeït des de llavors.

Un matí, Lucy desperta al cantó d’en Henry, en el seu llit, rere passar la nit junts. Al no enrecordar-se’n, no el reconeix i l’ataca. Henry deixa l’habitació i Lucy escolta una conversació de Henry i el doctor. Parlen de que Henry no gaudirà del somni (explorar l’àrtic) al haver decidit quedar-se amb Lucy pensant, esperançat, que recordi el dia a dia.

Lucy trenca amb ell perquè té la sensació de que l’aparta del seus somnis i, per no deixar cap rastre, crema totes les entrades del seu diari personal.

Henry és incapaç de seguir la seva vida sense Lucy, però decideix finalment anar-se’n al Àrtic. El pare i el germà de Lucy el visiten, i li diuen que ella està seguint amb la seva vida, conscient cada dia de la seva malaltia, i és feliç cantant sempre la seva cançó.

Abans de deixar-lo sol, el pare li regala un CD dels Beach Boys, Henry creu que el fet de que sigui feliç i canti la cançó és un senyal de que Lucy el recorda i torna al centre per persones amb problemes de memòria, on Lucy havia decidit viure per no causar problemes a la resta, donant classes d’art a la resta.

Quan Henry entra i li pregunta a Lucy si el recorda, ella contesta que no, però demana que l’acompanyi a la seva habitació. Per sorpresa seva, Henry veu una habitació plena de pintures d’ell mateix en diferents estils artístics. Ella li comenta que no sap perquè els ha pintat, però que somia amb ell cada nit. Henry li explica la seva relació i finalment li dóna un petó.

Aproximant-nos al final de la pel•lícula, Lucy desperta en un lloc estrany però al veure un vídeo s’adona que s’ha casat amb en Henry. Al pujar les escales veu que està en un vaixell a través del àrtic amb el seu pare, Henry i la seva filla petita.

L'amnèsia retrògrada:

L’amnèsia anterògrada és un tipus d’amnèsia, o pèrdua de memòria, on els nous esdeveniments no es guarden en la memòria a llarg termini, és a dir, la persona afectada no és capaç de recordar quelcom si deixar de prestar-li atenció uns segons. Les persones que pateixen aquesta malaltia, com en el cas de la pel•lícula esmentada anteriorment, si que recorden els successos anteriors fins al moment del accident, trauma, etc.

Aquesta condició pot ser d’origen orgànic o psicogènic. L’amnèsia anterògrada induïda orgànicament pot produir-se després d’un traume cràniocerebral; convulsions; anòxia; i altres condicions que afecten de forma adversa a les estructures neurals associades amb la formació de la memòria, com: l’hipocamp, fòrnix (cervell), cossos mamil•lars, i nuclis talàmics anteriors.

També se’l pot anomenar “pèrdua de memòria a curt termini”. Però no seria del tot correcte ja que aquesta patologia no prové directament de la memòria immediata, sinó més concretament afecta als records a llarg termini.

Alguns medicaments (com les benzodiacepines) poden provocar símptomes temporals d’aquesta amnèsia.

També consumir grans quantitats d’alcohol en un curt període de temps pot produir una amnèsia temporal.