"50 primeras citas"

“50 primeras citas” és una comèdia romàntica on:

Henry Roth (Adam Sandler), un veterinari marí que viu a Hawaii, coneix a Lucy Whitmore (Drew Barrymore), una professora d’art, en una cafeteria durant un matí.

Casualment, comencen una relació però aviat descobreix que Lucy pateix d’amnèsia anterògrada a conseqüència d’un accident sofert un any abans. El resultat és que no té cap record de res que hagi succeït entre el dia del accident i el present, ja que Lucy és incapaç de convertir la memòria a curt termini a llarg termini.

Cada matí es desperta habent perdut tota la memòria del dia anterior. Creu innocentment, que cada dia és 13 d’octubre del 202.

El seu germà i pare actuen com si ho fos, data que correspon a l’aniversari del pare, per evitar que Lucy pateixi i descobreixi l’accident.

A causa de la situació especial de Lucy, Henry s’esforça en aconseguir noves i imaginatives formes de cridar l’atenció a Lucy cada dia, a pesar de que el seu pare i el germà l’adverteixin que no continuï anant a la cafeteria i que no s’aprofiti de la situació.

Tot i així, Henry complint el promès, deixa d’acudir a la cafeteria, però se situa en el camí entre el local i la casa de Lucy.

El pare i el germà ho acaben descobrint ja que Lucy canta” Wouldn’t it be nice” mentre pinta al garatge si s’ha trobat en Henry. Així doncs, gràcies a la determinació que fica Henry i a que Lucy es sent feliç quant el veu, el pare i el germà l’acaben permetent veure a Lucy.

Al dia següent, Henry apareix a casa seva amb un vídeo que explica l’accident i tot el que ha succeït des de llavors.

Un matí, Lucy desperta al cantó d’en Henry, en el seu llit, rere passar la nit junts. Al no enrecordar-se’n, no el reconeix i l’ataca. Henry deixa l’habitació i Lucy escolta una conversació de Henry i el doctor. Parlen de que Henry no gaudirà del somni (explorar l’àrtic) al haver decidit quedar-se amb Lucy pensant, esperançat, que recordi el dia a dia.

Lucy trenca amb ell perquè té la sensació de que l’aparta del seus somnis i, per no deixar cap rastre, crema totes les entrades del seu diari personal.

Henry és incapaç de seguir la seva vida sense Lucy, però decideix finalment anar-se’n al Àrtic. El pare i el germà de Lucy el visiten, i li diuen que ella està seguint amb la seva vida, conscient cada dia de la seva malaltia, i és feliç cantant sempre la seva cançó.

Abans de deixar-lo sol, el pare li regala un CD dels Beach Boys, Henry creu que el fet de que sigui feliç i canti la cançó és un senyal de que Lucy el recorda i torna al centre per persones amb problemes de memòria, on Lucy havia decidit viure per no causar problemes a la resta, donant classes d’art a la resta.

Quan Henry entra i li pregunta a Lucy si el recorda, ella contesta que no, però demana que l’acompanyi a la seva habitació. Per sorpresa seva, Henry veu una habitació plena de pintures d’ell mateix en diferents estils artístics. Ella li comenta que no sap perquè els ha pintat, però que somia amb ell cada nit. Henry li explica la seva relació i finalment li dóna un petó.

Aproximant-nos al final de la pel•lícula, Lucy desperta en un lloc estrany però al veure un vídeo s’adona que s’ha casat amb en Henry. Al pujar les escales veu que està en un vaixell a través del àrtic amb el seu pare, Henry i la seva filla petita.

L'amnèsia retrògrada:

L’amnèsia anterògrada és un tipus d’amnèsia, o pèrdua de memòria, on els nous esdeveniments no es guarden en la memòria a llarg termini, és a dir, la persona afectada no és capaç de recordar quelcom si deixar de prestar-li atenció uns segons. Les persones que pateixen aquesta malaltia, com en el cas de la pel•lícula esmentada anteriorment, si que recorden els successos anteriors fins al moment del accident, trauma, etc.

Aquesta condició pot ser d’origen orgànic o psicogènic. L’amnèsia anterògrada induïda orgànicament pot produir-se després d’un traume cràniocerebral; convulsions; anòxia; i altres condicions que afecten de forma adversa a les estructures neurals associades amb la formació de la memòria, com: l’hipocamp, fòrnix (cervell), cossos mamil•lars, i nuclis talàmics anteriors.

També se’l pot anomenar “pèrdua de memòria a curt termini”. Però no seria del tot correcte ja que aquesta patologia no prové directament de la memòria immediata, sinó més concretament afecta als records a llarg termini.

Alguns medicaments (com les benzodiacepines) poden provocar símptomes temporals d’aquesta amnèsia.

També consumir grans quantitats d’alcohol en un curt període de temps pot produir una amnèsia temporal.