TAE, una depressió estacional

Tractant la idea interessant de l’Ernest Luz esmentada en el comentari de l’anterior entrada me centrat en el tema del patró estacional, és a dir, que depenen de l’època de l’any hi ha la tendència ha tenir depressions. En presento un cas:

“Maggie comenzó su tercer año de la escuela secundaria con excelente energía. No tenía problemas para mantener al día su trabajo escolar y participaba en varias actividades después de la escuela. Pero después de las vacaciones por el Día de Acción de Gracias, comenzó a tener dificultad para terminar las lecturas asignadas y tenía que hacer más esfuerzo para trabajar bien. No podía concentrarse en clase y después de la escuela todo lo que quería hacer era dormir. Sus notas comenzaron a bajar y rara vez sentía ganas de socializar. Hasta entonces Maggie siempre había sido puntual, pero empezó a tener problemas para levantarse a tiempo para llegar a la escuela y durante el invierno tuvo muchos ausentes o llegó tarde muchos días.

Al comienzo sus padres pensaron que ella estaba aflojando el ritmo de trabajo. Estaban molestos con ella, pero pensaron que se trataba sólo de una etapa - especialmente porque su energía finalmente regresó en la primavera. Pero cuando en noviembre volvió a sucederle lo mismo, sus padres la llevaron al doctor, quien le diagnosticó un tipo de depresión llamada trastorno afectivo estacional.”

Què és el trastorn afectiu estacional(TAE)?

És el trastorn que certes persones pateixen en la mateixa època de l’any, a l’hivern a causa de la pèrdua d’hores de llum i aquests símptomes desapareixen a la primavera on la llum retorna i els dies són més llargs.

Quines són les causes del TAE?

Las teories actuals es basen en la possible influència que té la llum solar sobre la producció d’hormones clau en el cervell, en aquest cas la melatonina i la serotonina, la primera augmenta mentre la segona disminueix durant la tardor i l’hivern, és a dir, quan hi ha menys hores de llum natural i els dies són més curts.

És creu que això és un possible condicionant per les depressions, ja que aquestes dues hormones ajuden a regular els cicles de la son, l’energia i l’estat d’ànim.

Per tant si la melatonina està associada amb el son i aquesta augmenta, implica que la persona es noti endormiscada i letàrgica. Mentre que els nivells baixos de la serotonina estan associada amb la depressió, per tant això succeeix en les èpoques esmentades anteriorment.

Quins són els símptomes del TAE?

Els símptomes de la depressió i els del TAE són els mateixos, però les persones diagnosticades amb TAE poden presentar tots o alguns dels símptomes següents:

1.Canvis en l’estat anímic: Estats de més tristesa, més sensibilitat davant les crítiques, plorar amb més facilitat, sentiment de no valer la pena...

2.Incapacitat per gaudir: Pèrdua d’interès amb els amics i activitats, no mostrar-se del tot satisfet amb el que abans si que ho estava, sentir-se incapaç de dur a terme certes activitats...

3.Poca energia: Cansament inusual i fatiga.

4.Canvis en la són: Dormir més de l’usual, la qual cosa per un estudiant pot dificultar aixecar-se al dia següent per anar a estudiar.

5.Canvis en l’alimentació: Podria causar un augment de pes, ja que hi ha un augment de gana i sobretot d’alimentar-se a base de carbohidrats (aliments ensucrats i reconfortants...)

6.Dificultat per concentrar-se: Pèrdua de motivació i dificultat per fer el mateix treball que abans, per tant implica un descens de les notes.

7.Disminució de les activitats socials: Poden passar menys temps amb els amics o duent a terme activitats extraescolars.

I per tant això pot provocar que baixi l’autoestima.

Els símptomes del TAE es distingeixen de la resta de les depressions en que únicament duren durant els pocs mesos d’hivern i durant almenys dos anys seguits.

Qui pateix TAE?

El TAE pot afectar a adults, adolescents i nens, i afecta en un 6% de la població.

En un estudi que es va realitzar, es va arribar a la conclusió que la gent que vivia més lluny de la línia equatorial tenia més possibilitats de patir aquest trastorn, i això recolza la hipòtesi de que va relacionat amb la quantitat de les hores de llum.

Per tant si una persona amb TAE durant els mesos d’hivern baixa a àrees de menor latitud els símptomes desapareixen.

Els experts no entenen com aquesta minoria poden patir el TAE i tenen la teoria de que són més sensibles als canvis estacionals que provoca sobre les hormones que depèn de la exposició de llum natural.

Com en totes les depressions, les dones tenen més possibilitats a tenir TAE, al igual que els antecedents familiars en depressions, l’entorn, la forma de vida, la biologia i la química cerebral també afecten.

Com es tracta el TAE?

1.Major exposició a la llum

2.Teràpia de llum (fitoteràpia): S’utilitza una llum especial que simula la llum del dia i aquesta bombeta s’introdueix dins d’una capsa especial damunt una taula i s’aconsella que la persona cada dia s’exposi a aquesta llum 45 minuts, recomanant que es faci pel matí fins que ja hi hagi llum natural. La persona ha d’observar aquesta llum de reüll, ja que la retina és l’encarregada d’absorbir-la perquè la llum faci efecte.

Però com qualsevol altre teràpia aquesta ha de ser revisada per un metge.

3.Teràpia de conversació (psicoterapia): Tractar la depressió examinant els seus pensaments i sentiments negatius i també ajudar-la a prevenir o minimitzar aquest trastorn pel pròxim cop

4.Medicaments: Han de ser receptats per un metge i poden aplicar-se els que estan relacionats amb les depressions.

Com enfrontar-se al TAE?

- Seguir les recomanacions del tractament mèdic.

- Aprendre tot sobre el TAE, explicar-ho i que la resta t’ajudin amb aquest trastorn

- Fer exercici, sobretot a l’aire lliure.

- Passar temps amb els amics.

- Sé pacient amb la recuperació.

- Demanar ajudar en cas que la necessitis amb les feines de casa o dels estudis.

- Dur a terme una bona alimentació.

- Establir una rutina de son.