Fórmula matemàtica?

Cliff Arnall, psicòleg especialitzat en el màrqueting, ha creat una fórmula per trobar el regal més idoni pels fills.

Realment es creu que la psicologia en vers que el nen li agradi més o menys el regal està relacionada amb una fórmula matemàtica?

Sincerament, opino que està molt equivocat, a més a més, si ens fixem en el final de l’article que a continuació adjuntaré on explica quina és la seva teoria, afirma que s’ha de tenir en compte la quantitat d’hores que el nen pot passar interactuant amb aquesta. En el cas de les play station, es recomanable no passar-s’hi moltes hores, però per molts nens és un dels millors regals que pot tenir. Per tant, la fórmula matemàtica d’aquest psicòleg és vàlida? No sempre el millor regal per la seguretat del nen o el seu aprenentatge és el que més li agrada.

Realment tot això ho fa perquè realment està a favor sobre el regal idoni dels fills o per el regal més convenient pels pares? O també posaria en dubte si no ho fa per agafar reconeixement entre la societat.

Tot i que aquest últim punt és un tema que prefereixo deixar de banda. Tornant a la idea de la fórmula matemàtica, la conducta de les persones no segueix unes normes rígides i estructurades, hi ha variança entre cada individu i entre cada un d’aquests també hi ha excepcions. No sempre ens comportem igual davant d’una mateixa situació, també depenen altres factors externs.

Per tant amb això reafirmo que una fórmula matemàtica, la qual sempre té els mateixos resultats, no pot determinar el millor regal, ja que no sempre tindrem les mateixes preferències i molt menys coincidirem amb el que és millor per l’educació dels fills o seguretat amb que és el que més ens motiva i ens agrada, sinó que realment s’ha d’alternar aquests dos tipus de jocs.

En conclusió no hi ha fórmula matemàtica que pugui determinar els gustos personals de cada individu.

Publicat a la vanguardia l’article sobre la fórmula matemàtica de Cliff Arnall:

Matemáticas para el regalo perfecto

Un psicólogo especialista en marketing presenta una fórmula para encontrar el juguete idóneo para Navidad

A Cliff Arnall le gusta jugar con los números y las fórmulas para aparecer en los medios de comunicación. Hace cuatro años, se inventó el Blue Monday, o lo que es lo mismo, el peor día del año, matemáticamente expresado.

Desde entonces su ecuación, que divide el tiempo y las resoluciones no cumplidas, por la baja motivación y la necesidad de hacer algo al respecto, aparece cada enero en la prensa, como parte de alguna campaña publicitaria y respaldada por declaraciones académicas compradas, según publicó el Guardian en el 2006. El resultado sentencia el penúltimo lunes del mes de enero como el día más aciago del año.

Para el 2010, sin embargo, Arnall ha decidido cambiar de tercio, adelantarse a la depresiva cuesta de enero y aplicar sus matemáticas recreativas publicitarias a las compras navideñas. Su nueva fórmula pretende ayudar a los padres a encontrar el mejor juguete que poner bajo el árbol.

Para ello, según dice, hay que tener en cuenta seis criterios básicos, que hay que sumar, multiplicar y dividir por la raíz cuadrada del elemento determinante de toda compra, el coste.

Son la utilidad del juguete (U), su potencial para ser usado en solitario (Pi) o con otros (Po), las características que permiten fomentar la creatividad (Cr) y la interacción social (S) y, finalmente, la posibilidad de que pueda ser legado a hermanos o hermanas más pequeños (H). A todo esto, en una suma separada, hay que añadir las horas (T) que el niño puede dedicarle regularmente y multiplicarlo por una estimación de los meses que el objeto puede mantener su interés (L).

Con todos estos elementos, Arnall, que se presenta en su web como psicólogo, coach y piloto, y en la red social LinkedIn dice ayudar a la gente a "volar", forma una sopa de letras matemática que se expresa como sigue: T x L + Pi + Po + Cr + S + U + H / raíz cuadrada de C. Según como, el sentido común es más fácil de aplicar, aunque no sea tan mediático.

Anna Solana / 03.12.2009