Do o càstig?

Hi ha gent que no pot oblidar, s'han descrit casos de persones capaces de recordar gairebé qualsevol dada o esdeveniment amb només experimentar-lo una vegada. Són casos de memòria prodigiosa que solen suposar una tragèdia per al qual els pateix. Oblidar és necessari perquè la nostra ment evolucioni

El nom científic que se li dóna a aquesta anomalia de la memòria és hipermnèsia, fenomen d’exaltació de la memòria, produït en estat de trance i per persones hipermnèsiques amb facultats de aguditzar el psiquisme, fins recordar amb els més precisos detalls fets i coneixements perduts en la memòria del temps.

Per aquests casos de memòria prodigiosa serà un do o un càstig? Perquè oblidar és necessari perquè la nostra ment evolucioni.

Una persona que pateix aquesta malaltia posseeix una memòria autobiogràfica pràcticament perfecta. No hi ha molts casos documentats, però els pacients amb aquest mal són capaços de recordar tots els detalls de qualsevol dia de la seva vida, inclús els més insignificants com la hora exacta i tots els esdeveniments que van succeir minut a minut.

Un cervell normal només registra, a llarg termini, aquells esdeveniments que resulten importants per l’individu. La memòria a curt termini va sent esborrada constantment, i només uns pocs records són emmagatzemats definitivament en la memòria a llarg termini. La majoria de nosaltres només podem recordar una desena de fets rellevants per cada any de la nostra vida, la resta només apareix si són estimulats per una fotografia o el retrobament amb alguna persona o objecte relacionat.

Únicament s’ha pogut confirmar aquest síndrome en poques persones. Una d’elles és una dona, de la que només es coneixen les seves inicials A.J., i que va començar a recordar els dies de la seva vida amb tot detall a partir dels 12 anys. Al mencionar-li una data qualsevol, ella era capaç de recordar amb exactitud el que feia i quin dia de la setmana era. Segons les seves pròpies paraules, “puc escollir una data qualsevol entre 1974 i avui, i saber quin dia de la setmana era, que estava fent i qualsevol altre informació important que hagi succeït en aquesta data”.

La literatura també coneix casos d’hipermnèsia. El genial Jorge Luis Borges, en el relat “Funes el memoriosos” (Ficciones, 1944), explicà el tema des de la perspectiva d’un home que ho recordava tot, amb una prodigiosa exactitud. Tot i així, Funes no era un home feliç. Per exemple, al veure la seva propia cara en el mirall cada dia, la trobava distinta de la que havia vist el dia anterior, de la qual recordava cada detall, i es desesperava tractant d’entendre com podia tractar-se del mateix rostre. A més a més, recordar un dia complet li portava exactament un altre dia complet de temps.

Un altre cas bastant conegut és el del Brad Williams, un locutor originari de la Crosse, Wisconsin. Brad, a diferència de A.J. ha viscut amb aquest do des de petit. Per ell, recordar-ho tot és normal.

Els científics del Centre de Neurobiologia del Aprenentatge i la Memòria de la Universitat Irvine (Califòrnia) estan estudiant detingudament el seu cervell per comprendre com es produeix aquest esdeveniment estrany.

Hi ha alguns casos d’hipermnèsia temporal, quasi sempre lligat a experiències traumàtiques, en el que els pacients no poden evitar “tornar a viure” el succés amb tots els detalls, incloent aromes, colors, clima o gustos. Els científics creuen que aquest fet es relaciona amb alguna classe de mal funcionament del còrtex superficial del cervell, regió en la que es troba la memòria immediata.

Els investigadors pretenen desxifrar el funcionament de la seva ment per trobar un camí d’ajuda a aquelles persones amb problema de memòria i potser algun dia ajudar als malalts d’Alzheimer.

Els científics actualment prenten crear un diagrama en tres dimensions del cervell de les persones que presenten hipermnèsia, per tractar d’entendre si la seva estructura es diferència en alguna cosa dels cervells comuns. De moment sembla que algunes estructures del còrtex prefrontal, associat amb el pensament complex, però no amb l’aprenentatge o la memòria, són substancialment més llargs en els que pateixen hipermnèsia.

Segons sembla ser aquestes persones no mostren millors resultats en les proves d’intel•ligència que la resta de la gent, i tampoc tenen dèficits en altres àrees.

De totes formes, tampoc poden considerar que William i la resta que pateixen aquest síndrome tinguin un do, sinó al contrari, poden inclús ser un problema, perquè aquestes persones tenen dificultats d’abstracció, són incapaces de generar categories, ja que recorden una a una totes les observacions de la seva vida que entrarien en aquesta categoria.

És a dir, tindrien problemes per comprendre el concepte arbre, alguna cosa que identifica com objecte similar a tots els arbres del món, perquè ells recorden un a un tots els arbres que han vist al llarg de la seva vida, la seva ubicació, les seves branques, el moment, les persones que els acompanyaven... tenen tan individualitzada casa observació que els hi costa establir quins són els detalls accessoris i quins l’essència comú en cada cas.

Això per no dir que també et recordes de tots els esdeveniments dolents que t’han succeït.