Ja tenim una resposta, es va fer una investigació obtenint la següent teoria:
La veu femenina provoca esgotament en el cervell masculí. Segons el professor Michael Hunter, de la Universitat de Sheffield (Gran Bretanya), el to de la veu femenina posseïx sons més complexos que la masculina, per això pren tota l'àrea auditiva del cervell masculí, mentre que la veu de l'home només ocupa l'àrea subtalámica. D'aquí que en moltes ocasions les dones es queixin que els homes no les escolten, ja que el que fan és "desconnectar" per una raó purament fisiològica.
En una parella, generalment, ella és qui es queixa de que l’home no l’escolta i ell de que la dona parla excessivament. Quan s’està davant d’un conflicte la dona tendeix a parlar al respecte, mentre que l’home opta l’actitud de esperar a que es calmi. En definitiva, els homes escullen el silenci, mentre que les dones les paraules.
Un estudi britànic va revelar que els tons femenins utilitzaven tota l’àrea auditiva del cervell, mentre que la veu del home únicament requereix del sector subtalàmic. L’informe es va realitzar a través d’una tecnologia especial per poder captar els moviments de la mateixa manera que poden visualitzar-se en una ressonància magnètica.
“Les dones tenen una veu com sons més complexes”, va assegurar Michael Hunter.
Aquest descobriment pretén demostrar perquè l’home no pot sostenir la atenció en el diàleg amb una dona durant molt de temps. És més, “un esforç en atendre durant molta estona la conversació femenina podria afectar la zona cerebral masculina”.
Comunicació masculina i femenina:
Ambdós sexes solen diferenciar-se a l’hora d’encarar una comunicació. Les dones parlen en forma circular, mentre que els homes són més directes i simples per manifestar els seus sentiments.
La ressonància fou efectuada en una dotzena de voluntaris barons i es va comprovar que la veu masculina i la femenina activen diferents àrees del cervell. El so que percebem, depenent del gènere s’obté i es processa de manera distinta.
L’autor del estudi explica que la dona emet un rang de freqüències de so més complexa que les del home degut a diferències en el tamany i forma de les cordes vocals i la seva laringe.
“En una relació de parella podem veure que l’home no és que no li agradi parlar, sinó que no sap com fer-ho”, comenta el psicòleg de Chile Nicolás Amenábar.
Ara que sembla existir justificació que alleuja les consciències, lo ideal és trobar un punt entremig.
I per què és així? En teoria el que seria més positiu per l'evolució de l'espècie, ja que som animals que es comuniquen mitjançant paraules, és que tant als homes com a les dones els "agradi" escloltar la veu dels membres de l'altre sexe, no?
ResponderEliminarAquí diu que als homes no els agrada escoltar i, a sobre, no solen parlar gaire davant els problemes. Però, i a les dones? No els importaria sentir hores i hores a un home parlant? També és com... contradictori. Perquè si als homes els cansa la veu femenina i no passa el mateix a l'inversa, el que hauria de ser "normal" és que fossin els homes els que parlen molt i les dones que callen i escolten.
Bé, tampoc ens diu gaire sobre les condicions de l'experiment, i potser no és del tot fiable i vàlid.
De fet, seria molt trist que fos així, no? Se m'han tret les ganes de parlar...
Curiós, Raquel!
ResponderEliminarEm sembla que investigaré més sobre el tema!